Entorn de la crisi de les Humanitats

Encara sense haver acabat del tot la lectura del magnífic llibre de Jordi Castellanos “Literatura i societat”, publicat per L’Avenç com homenatge pòstum a l’excel·lent mestre i historiador de la literatura, no puc deixar de transcriure alguns fragments de l’article “Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats”, que crec poden resultar molt útils per a posteriors comentaris:

Jordi-Castellanos_54353241668_54028874188_960_639“Em sembla que avui, ara i aquí, un filòleg o, en sentit més general, un estudiós de les àrees de les Humanitats, només pot parlar de la seva funció social, de la seva professió, de l’espai per on es mouen els seus interessos, des de la perplexitat. La societat confia en la medicina, sortosament; en els arquitectes, en els enginyers, en els economistes. Tots tenen el seu espai ben guanyat en els estudis superiors. Tothom sap que proporcionen beneficis socials. Però els historiadors, els filòlegs, els filòsofs, de vegades se’ns fan sentir com uns intrusos, a la universitat, a la societat. Aportem algun benefici? Tradicionalment la nostra principal funció ha estat la de formar ensenyants, però ara l’ensenyament travessa uns dels períodes de més desprestigi, i els mestres potser ja no pateixen la fam secular (o no tant), però els seus alumnes ja no s’emmirallen en ells, pobres diables perdedors. Són ja gats escaldats i les vocacions redemptoristes topen amb els murs de les aules.”

“(…) el problema més important, em sembla, és l’absolut domini de la indústria que s’ha apoderat de la cultura en tots els àmbits, des dels més elevats (la indústria editorial, per exemple, convertida mecànicament en receptora de best sellers forans) fins als més populars de la cultura de masses o del consumisme més barroer”.

“(…) en la societat competitiva, agressiva, del capitalisme avançat, l’ètica, l’única ètica que predomina, és la del triomf: (…) fer diners per consumir. En aquest món, per dalt o per baix, la cultura humanística hi té poca cosa a fer, llevat d’aquells extrems més pervertits, més utilitzables i explotables comercialment.”

“En tot cas, la creativitat artística, la imaginació, el llenguatge, són capaços de transcendir les nostres limitacions. Símbols, veus, camins oberts cap a l’alteritat: això és l’art: això és la literatura, això és la història. Veus que ens ensenyen, pel sol fet d’existir, allò que és bàsic en la societat contemporània: la diversitat, la diversitat de punts de vista, la diversitat de mirades, la diversitat àdhuc de llengües. La diversitat per ella mateixa que ens obliga a “comprendre”. Llegir és sortir del propi jo per entendre, per mirar amb uls d’altri i veure allò que els ulls d’altri veuen, i veure com veuen aquests altres ulls, i descobrir les vastes zones d’Humanitat que hi ha en Homer, Aristòfanes o Plaute, en el Tirant lo Blanc o en Cervantes, en Josep Carner o Fernando Pessoa.”

“(…) [la contemplació artística] ens descobreix el món; o, millor, ens hi descobreix; perquè qui hi trobem és a nosaltres mateixos, encara que només sigui en la forma parcial, fragmentada, en què vivim i ens entenem.”

“La situació de crisi de les Humanitats no prové tant d’allò que aquestes aporten sinó de tot aquest context local i internacional en què ens trobem. La podem aprofitar, però, perquè una situació de crisi és una situació de replantejaments: tornar als orígens, tornar a restablir les bases i fer-ho no pas amb una simple voluntat de supervivència sinó amb tota l’ambició possible.”

“Què en volem fer, de les “humanitats”, dels estudis filològics i literaris, dels clàssics grecs i llatins?”

“¿Com volem que sigui la cultura del futur?”

“Prescindir, arraconar, limitar  les Humanitats és, simplement, abandonar-nos en una posició potser més còmoda de dependència de la cultura comercialitzada que la postmodenitat ens servirà, ben segur, en safata de plata.”

castellanos

Anuncios

Acerca de carles66

Profesor de lengua y literatura en secundaria, escritor y editor
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Entorn de la crisi de les Humanitats

  1. Excel·lents reflexions que, sens dubte, ens han de fer replantejar què volem fer amb allò que sabem i pretenem ensenyar i transmetre als nostres alumnes i al nostre entorn. Del pessimisme a un optimisme raonat. Per què no?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s